26/12/07

.. de Miquel Martí Pol

Cap temps imposa neguit o bé silenci,
estimar sempre es una opció de vida,
lliure, prudent i digne..

23/12/07

maneras..

.. anda ve y dile a tu corazón
que abra las puertas pa que entre yo.
Lo que pasa es que cuando te miro
tú no comprendes que me muestre..

22/12/07

al món..















avui cridaria al món totes les veritats,
cridaria al món que ja en tinc prou,
confessaria que estic cansadíssima d'enganyar, de fer creure, de donar explicacions..
que estic esgotada de no confiar,
admetria que estic perduda, que no se on vaig, i ara me'n adono, que ni tant sols sé d'on vinc,
cridaria al món, acceptant la realitat més pura, el tocar de peus a terra, tenint clar el que realment és cert, i el que no deixa de ser quelcom temporal, que no per això més incert, però si, menys estable..

cridaria plorant al món, que no s'aturi, no en vull pas baixar, jo..
cridaria el món, cridaria, cridaria, cridaria plorant..
que els records em fan mal, el present em neguiteja, i el futur m'és tant incert que em dificulta fins i tot l'ara i aquí..

13/12/07

simplicitat, si us plau!

sempre he defensat la teoria del "fer-ho fàcil"
tot i que mai n'he sigut una gran seguidora a la pràctica..




Helena, simplicitat, si us plau!!

9/12/07

ser dos..

pensar primer en jo i després en ell, per sistema..

començar a viure sense pors aquesta confiança,
creure-hi més enllà d'aquest minut, fer plans, fer plans..
fer, plans..

parlar, parlar i entendre, i escoltar,
i voler entendre, i saber escoltar,
i saber el què et dic, i el perquè t'ho dic, i el quan t'ho dic..
i el què em dius, i el perquè m'ho dius, i el quan m'ho dius..

.. per viure cadascú la seva vida com vol,
amb l'harmonia que reclama ser dos,
compartint una història més enllà del no res,
a prop del casibé tot el què ens ofereix la situació,
sense saber massa bé què donar..

cedint a la por a cada topada, per no ser compresa,
per no ser estimada com el cos reclama,
cedint convençuda de fer-ho cada vegada més bé,
sobretot lluny de la por de la dependència,
segura de no caure-hi mai, perquè sóc com sóc:

dependent, si, però de la meva llibertat..

7/12/07

Santa Paciència en persona..















de quan començo a renegar-li de com va el món, i m'abraça i em diu aquell
"va Helena, que ho fas molt bé!"..

mai sé exactament a què es refereix, però millor,
així cada vegada ho aplico a allò que a mi em sembla..





diuen que redera d'un gran home, hi ha una gran dona..
bé, a casa sempre s'ha tingut molt clar que al costat de la gran família que som, hi ha la mare..
la que quan tornem de fer espectacles, ens té el dinar a punt, la que quan falta una hora per estrenar, i has perdut la peça clau del teu vestuari sap perfectament on la vas deixar l'última vegada que vas arribar, la que quan tot s'ensorra, et sap dir aquelles quatre paraules sense importància a simple vista, però pel sol fet de sortir dels seus llavis prenen tot el sentit del món, encara que des d'un bon principi et deixes clar que allò no podia anar bé..

3/12/07

no se on sóc..

feta a pedaços sóc, pas a pas, la suma de cada un dels segons que té aquesta meva vida, i en cada paraula que escric ara, guanyo 1, 2, 3.. segons més, ja sóc un xic més d'Helena, feta a voltes a conciència, i a voltes precipitadament, depenent de com ho exigeix el moment, la situació i la velocitat a la que passen els segons, constants, 53, 54, 56.. segons més.. he perdut el temps? mai n'he acabat de treure l'entrellat, però em convenço de que si cada segon em fa un xic més jo, els que ja he viscut, no han estat pas perduts, apendre a conviure amb la soledat és un exercici dur, i difícil d'assimilar, no dic pas que hi visqui, però si que puc afirmar que he pogut triar si fer-ho o no, i potser em cal acceptar que la necesstio, que m'és imprecindible tenir una dosi de soledat al dia, per recordar-me, que el món no es perfecte, i que res és de colors per si sol, sinó que els hi has de posar tu..


.. no serveix de res tenir-li por, cal plantar-li cara!

2/12/07

resseguir-te...

.. arran de la ferida
et parle de demà,
i t'explique amb els dits
que sempre em torna
un gran desig de viure't
que a penes puc descriure..

1/12/07

anem malament!















.. potser aquell dia ja estava més sola que mai, tot i l'escrit de l'andemà..
potser només era un últim intent per part meva de recuperar el que erem, i ells ni tant sols se'n havien adonat de que perillava..
si, si.. més sola que mai.. i encara m'encaparro a fer-me mal, a pensar-hi, a rebuscar en carpetes i carpetes les fotos d'aquella escapada a..
i a pensar com me'ls vaig arribar a estimar..





i sona, curiosament, Habeas, Distancia..

.. busco a mi alrededor, i no encuentro nada,
no veo nada, que no sea esta distancia..

27/11/07

el que ens queda per fer..















.. donde a otro diste el amor
que hoy yo te devolvería..

.. nada es más simple,
no hay otra norma:
nada se pierde,
todo se transforma..

26/11/07

(...) prou!

fer-se a la idea de l'aire que necessito per respirar es impossible,
i quan el reclamo, perquè m'és un dret fonamental, se'm respon que ja en tinc prou..
i m'enrabio amb l'interlocutor i amb mi mateixa per permetre que algú que m'envolta, encara no conegui els meus límits, inexistens..
l'espai, l'aire, el no lligam que necessito, va més enllà de poder viure la meva vida, sinó que consisteix en poder viure la meva vida en l'estat més pur dels meus somnis i les meves fites..
poder decidir que ara, que estic sola, és el moment de marxar, o de començar a tirar endavant aquella idea que arossego des de menuda, aquell somni que encara em fa plorar a les nits quan no se què fer amb la meva vida..

Potser ha arribat l'hora de acabar de desfer lligams, i tirar endavant tots els projectes, sortir d'aquest son, aquest estat etílic d'amor i felicitat, sincer, és cert, i ningú diu que desferse'n sigui el millor, ni sigui fàcil.. però mai m'he guiat per aquests conceptes..



però soc una cobarda, com el món n'és ple..

25/11/07

estimar..

.. i no escriure el teu nom, amb el dit, en la pols de l'oblit..

20/11/07

migdiada sota el far..















en les hores de cotxe,
en aquelles rutes de copilot
entre carreteretes arran de platja

trobo sovint moltes de les respostes..

19/11/07

jo, de cap per avall ..















vull retrobar-te, menuda,
construint somnis damunt l'arena blanca
de la teva platja d'estels..

Somrient, com sempre,
a l'espera del proper peto de l'aigua
al mullar-te els peus, calents,
anels de llibertat, de corre nous horitzons,
de viure, viure, viure i fer-ho enfora!!


però vull retrobar-te, menuda..

15/11/07

fora disfressa..!!

.. em conec la cara de circumstàncies,

la que poso quan tot el que em corre pel cap és íntim ..




la que poso ara, que no tinc res a dir, que no sé si del cabreig que porto a sobre se'm han engolit les paraules o bé estic intentant pair-ho tot de la millor manera possible..

la que poso ara, que penso que fa dies que només explico penes a qui més m'estimo, com faig sempre, tot i ser concient que es el que els acaba apartant del meu costat..

la que faig ara, que el cansament de matinar agreujat al mil per mil per la pressió en la que m'obligo a viure aquests últims dies, em tanca els ulls i m'enboira la vista..

la que faig ara, que sembla que ploro, però no tinc llagrimes per deixar caure galtes avall..

la que faig ara, que se'm parla i no escolto, vaja, no vull sentir..

la que faig ara, que vull veure i no deixar-me veure ..

la que faig ara, que m'enfonsaria braços avall, que desapareixeria dins el pit d'algú que m'estrenyes amb prou força, com per treure'm la cara de circumstàncies, i tot el que l'acompanya.. es clar que jo, seguiria explicant-li les penes, es clar!

5/11/07

.. el vent del nord..

avui estic sola..

em fascino de com van i venen els dies i de com n'arriba a ser de complicat l'humor humà,
bé potser generalitzo massa.. de com n'arriba a ser de complicat el meu humor..

em rebenta que els dies comencin bé, i acabin malament.. un dia pot començar malament, però mai! mai! pot acabar malament.. l'objectiu diari és ser feliç, no em conformo en viure, això ho fan els qui ja els hi està bé el món com està..
però no se què em passa cos endins, que fa temps que estic plena de coses brutes i dolentes..
de que no faig més que pensar malament, que com un corcó l'angoixa, el ressentiment, l'enveja i la ràbia se'm menjen la bondat que trec de cara enfora..
hi ha mil coses injustes al món, però ara em miro el melic, si, el meu i només meu.. i és que em sembla injust el que se'm està fent.. un buit com si mai hagues mogut ni un sol dit per ningú, com si hagues sigut una més, com si mai hagues estirat a qualsevol de sota el pou per fer-li tocar els nuvols amb un no res.. tot i haver d'anular les mil coses que en altres temps m'ocupaven l'agenda, sempre era on se'm necessitava.. i aquest és el meu error.. no haver sapigut dir mai que no..

enrabiada.. prefereixo no ser concient al món, habitar en un son constant en un mon parel·lel al real, on vosaltres, mai hi sereu benvingudes, per cruels i males amigues..


necessito treure'm tota aquesta merda de dins..
i ara visc en un extremat egoisme, gens propi de mi..

29/10/07

lavall said on 10/29/07 22:08 PM ...

ja veurem qui corre primer..

però no callis res del que sentis,
o ens acabarem fent mal de debo..

28/10/07

amb confiança ..

.. defuig de tot allò carinyos que et digui,
així ens assegurarem de ser sempre ben lluny de l'amor..

22/10/07

.. et vull mossegar l'orella!

De xica era esquerpa de mena,
de les que pensava que els petons eren cosa de iaies,
i les abraçades una apretada de mans de noies ..

no es cap secret que som reacis a tot allò que se'ns imposa,
i sempre hi ha els qui a més a més, som reacis a tot allò que es fa per costum.
Les mil vegades que haguessim engegat a corre quan ens deien:
"va, demana-li perdo, i fes-li una abraçada i un peto!"

D'un temps ençà estic amorosa..
des que algun dia, me'n vaig adonar que ja ningú m'abraçava,
i que els únics petons que rebia eren de la gent que no coneixia
i que no sabien que no n'era partidaria de les carantoines gratuites..

i vaig canviar per complet la meva forma d'actuar,
ja no amb el tacte, sinó també amb les paraules..
la paraula adequada en el moment precís
pot provocar un orgasme sentimental,
lluny dels "t'estimo" i els "no puc viure sense tu",
que resulten quecus en certes composicions..


prefereixo xiuxiuejar-te,
tot fent-te pessigolles amb la respiració,
que et vull mossegar l'orella..

21/10/07

.. si vens ..

sobre les teules brunes ..

i deixar de jugar amb els mots, i arribar a les mans..

20/10/07

.. amb peus de plom!

m'escanya caminar amb peus de plom,
perquè a l'hora d'aixecar el vol, m'és impossible enlairar-me..

i sóc ocell de vol a alta alçada,
sense intencions de canviar.

15/10/07

.. a l'aire, altre pic!















.. hi ha coses essencials,
i coses que sencillament et fan més feliç..


i no son comparables..

podent viure sense allò que et fa feliç,
no puc guanyar la falta del que m'és essencial..






i tinc la mala costum de destil·lar de la meva vida cosetes que no em calen,
perquè no em son essencials, per por a que algun dia passin a ser-ho..


i li parlo a l'aire, que sense ell no puc viure,
i a tot aquell que li calgui saber què em corre pel cap,
i mai deixo anar per por a no ser compresa..

13/10/07

de cap a la galleda..

en escala de 7, segueixo callant-me 14 de les coses que hauria de dir-te..

27/9/07

a l'aire!

.. i ara, m'agradaria xiuxiuejar-te a cau d'orella,
que et trobaré a faltar..

24/9/07

parlar-te..















sé que ho esperes,
i enervioseixo escrivint aquestes paraules,
sabent-les escrites per tu,
i emmudeixo, amb la boca a vessar de coses per dir-te
i perquè no? petons per fer-te, també.

em reservo tot allò desinteresant que podria parlar,
per la propera trobada, si es que esdevé,
i el que et seria interesant de saber, m'ho callo,
per reservada,
o per por a parlar massa..
.. i espantar-nos.




avui, parlo de tu ..

18/9/07

amunt! amunt!

que no em passa res d'estrany,
que no li passi a una estrella llunyana..!!




.. destino felicidad!

volaaant!

12/9/07

.. plantar cara a la vida!!

sembla que es dia de començar-ho tot..
i jo tot just acabo l'últim projecte que tenia entre mans, i em quedo sense fita..

Avans de marcar un nou objectiu, i embarcar-me en les il·lusions i desil·lusions que això suposa, els plors i somriures que acostumo a deixar anar quan aconsegueixo o no allò que vull, avans de tot això, faig un passeig mental per l'estiu del 2007.. un estiu productiu pel que fa a la meva persona.. he fet un canvi brutal de rumb!

Ja n'hi havia prou de xerrar per xerrar.. de la filosofia "la vida son dos dies" en surten dues classes de persones..
les que ho creuen i les que ho viuen!
i he passat de creure-ho, a viure-ho!

4/9/07

.. avui si, avui t'estimo!

un dia mentres em tenia en una d'aquestes abraçades seves, eternes, en que s'adorm i es desperta, i m'allarga la mà fins un xic més avall de la panxa, per despertant-me també a mi, encara que jo, sempre ho estic de desperta.. un dia d'aquests, em va dir, que potser m'estimava..

i jo, que aquestes coses em fan por, li vaig replicar molt seriosament alegant que no teniem res a veure, que allò que deia que li semblava sentir, no tenia ni cap ni peus..
i va desestrenyer un xic els braços i amb un posat serios va dir "però.. els pols s'atrauen"
i ho va dir dubtant, tot i que dissimulava, com avergonyit de sentir-se dir quelcom tant vulgar..
i jo no en vaig fer cas, perquè igual que ell, sabia que allò, era una frase fàcil..


m'atraveixo a dir, que me'l estimo igual que aquell dia, perquè els pols, els pols s'atrauen i punt..



i parlo d'amor, però sobretot, avui parlo d'amistat..
i de necessitar-te, igual que ahir..

3/9/07

Fer-ho fàcil!



















És abraçar-te, i veure't somriure!

m'agradaria poder-te fer somriure cada dia ..
potser, perquè necessito abraçar-te cada dia ..

i no parlo d'amor, parlo d'abraçades..

31/8/07

la bona companyia

visc, ara per ara, en una solitud estranya, que em fa sentir bé, lliure..
No donu el cent per cent en tot allò que faig, sinó el percentatge que em ve de gust..
partint, és clar, de la base que ho faig només si em ve de gust..

Sobre això, predicava últimament que fent el que volies no podies ser feliç, perquè els del teu voltant no ho eren, i si ells no son feliços, dificílment tu ho podies ser..


me'n adono, però, que les coses no son sempre així, i a vegades els del teu voltant no et fan feliç, i entres en un peix enorme(!!) que es mossega la cua, i quan portes temps i temps donant voltes i voltes i més voltes.. un dia, te'n adones: Fas un salt, i en surts....!!


... oooh! quin gustassu! quin descans!
i estàs sola, però a gust amb tu mateixa..
i et sents valenta, de correr, durant una petita temporada,
sola per la vida..!!

28/8/07

.. tot explota, pel cap o per la pota..

anys enrere vaig escriure en un regal..
"Quan res convida a tirar endavant
encenc el motor de la memòria
i en surgeix l'espurna de l'amistat,
aquella que dóna corda al rellotge de la vida
perquè el temps segueixi corrent"




és curios com canvien els valors amb el temps..
avui, no en donaria ni cinc cèntims per l'amistat,

la vida corre si tu, i només tu, la fas correr..


apuju un xic el grau d'intensitat al que vull viure ara per ara, i hi ha dissonància amb l'entorn, no ho accepta..

m'ho penso i ho valoru..
retorno a l'antic ritme o canvio d'entorn?
Fa molt temps que visc així, a la merda l'entorn!


i hi firmava atentament: "Pagesa"

però, eren altres temps..

i l'on anava i el d'on venia no li importava a ningú més qu
e a mi..

15/6/07

Qui no té feina, el gat pentina!

.. feia temps que no anava atabalada,
que no tenia feina a fer a totes hores..

És per això que feia temps que no malgastava tontament el temps per la xarxa..
Avui, ara, hauria d'estar treballant i/o bé dormint per recuperar les hores de son que acumuluuu dia rere dia, i aquí em tens..

En ple batxiller, vaig tenir la santa barra d'obrir-me un fotolog per dedicar-hi intenses hores d'estudi, possiblement, juntament amb la Fina (a qui li he reconegut el mèrit més d'una, dues i tres vegades) va aportar quelcom de l'ho seu en les meves males notes..
No es d'estrenyar doncs, tenint en compte el meu extrany comportament vers el meu temps lliure, que en acabar el batxiller no fa ni un mes, decidis tancar-lo (cosa que no he fet, son moltes hores junts i em cal fer-ho a poc a poc.. ¬¬') suposo que tenia massa temps lliure, i per tant ja no em calia una excusa per a perdre el temps.. a més a més la massificació fotologuera celonina ha estat brutal!! Encara espero un dia d'aquests trobar el fotolog de mon pare per la xarxa.. de ben segur que en té algun d'amagat!!

.. avui, doncs, com ja he dit, carregada de feina, enceto un espai més on espero de valent no passar-hi sovint.. de debò de bò!