.. el vent del nord..

avui estic sola..

em fascino de com van i venen els dies i de com n'arriba a ser de complicat l'humor humà,
bé potser generalitzo massa.. de com n'arriba a ser de complicat el meu humor..

em rebenta que els dies comencin bé, i acabin malament.. un dia pot començar malament, però mai! mai! pot acabar malament.. l'objectiu diari és ser feliç, no em conformo en viure, això ho fan els qui ja els hi està bé el món com està..
però no se què em passa cos endins, que fa temps que estic plena de coses brutes i dolentes..
de que no faig més que pensar malament, que com un corcó l'angoixa, el ressentiment, l'enveja i la ràbia se'm menjen la bondat que trec de cara enfora..
hi ha mil coses injustes al món, però ara em miro el melic, si, el meu i només meu.. i és que em sembla injust el que se'm està fent.. un buit com si mai hagues mogut ni un sol dit per ningú, com si hagues sigut una més, com si mai hagues estirat a qualsevol de sota el pou per fer-li tocar els nuvols amb un no res.. tot i haver d'anular les mil coses que en altres temps m'ocupaven l'agenda, sempre era on se'm necessitava.. i aquest és el meu error.. no haver sapigut dir mai que no..

enrabiada.. prefereixo no ser concient al món, habitar en un son constant en un mon parel·lel al real, on vosaltres, mai hi sereu benvingudes, per cruels i males amigues..


necessito treure'm tota aquesta merda de dins..
i ara visc en un extremat egoisme, gens propi de mi..