29/10/07

lavall said on 10/29/07 22:08 PM ...

ja veurem qui corre primer..

però no callis res del que sentis,
o ens acabarem fent mal de debo..

28/10/07

amb confiança ..

.. defuig de tot allò carinyos que et digui,
així ens assegurarem de ser sempre ben lluny de l'amor..

22/10/07

.. et vull mossegar l'orella!

De xica era esquerpa de mena,
de les que pensava que els petons eren cosa de iaies,
i les abraçades una apretada de mans de noies ..

no es cap secret que som reacis a tot allò que se'ns imposa,
i sempre hi ha els qui a més a més, som reacis a tot allò que es fa per costum.
Les mil vegades que haguessim engegat a corre quan ens deien:
"va, demana-li perdo, i fes-li una abraçada i un peto!"

D'un temps ençà estic amorosa..
des que algun dia, me'n vaig adonar que ja ningú m'abraçava,
i que els únics petons que rebia eren de la gent que no coneixia
i que no sabien que no n'era partidaria de les carantoines gratuites..

i vaig canviar per complet la meva forma d'actuar,
ja no amb el tacte, sinó també amb les paraules..
la paraula adequada en el moment precís
pot provocar un orgasme sentimental,
lluny dels "t'estimo" i els "no puc viure sense tu",
que resulten quecus en certes composicions..


prefereixo xiuxiuejar-te,
tot fent-te pessigolles amb la respiració,
que et vull mossegar l'orella..

21/10/07

.. si vens ..

sobre les teules brunes ..

i deixar de jugar amb els mots, i arribar a les mans..

20/10/07

.. amb peus de plom!

m'escanya caminar amb peus de plom,
perquè a l'hora d'aixecar el vol, m'és impossible enlairar-me..

i sóc ocell de vol a alta alçada,
sense intencions de canviar.

15/10/07

.. a l'aire, altre pic!















.. hi ha coses essencials,
i coses que sencillament et fan més feliç..


i no son comparables..

podent viure sense allò que et fa feliç,
no puc guanyar la falta del que m'és essencial..






i tinc la mala costum de destil·lar de la meva vida cosetes que no em calen,
perquè no em son essencials, per por a que algun dia passin a ser-ho..


i li parlo a l'aire, que sense ell no puc viure,
i a tot aquell que li calgui saber què em corre pel cap,
i mai deixo anar per por a no ser compresa..

13/10/07

de cap a la galleda..

en escala de 7, segueixo callant-me 14 de les coses que hauria de dir-te..