.. et vull mossegar l'orella!

De xica era esquerpa de mena,
de les que pensava que els petons eren cosa de iaies,
i les abraçades una apretada de mans de noies ..

no es cap secret que som reacis a tot allò que se'ns imposa,
i sempre hi ha els qui a més a més, som reacis a tot allò que es fa per costum.
Les mil vegades que haguessim engegat a corre quan ens deien:
"va, demana-li perdo, i fes-li una abraçada i un peto!"

D'un temps ençà estic amorosa..
des que algun dia, me'n vaig adonar que ja ningú m'abraçava,
i que els únics petons que rebia eren de la gent que no coneixia
i que no sabien que no n'era partidaria de les carantoines gratuites..

i vaig canviar per complet la meva forma d'actuar,
ja no amb el tacte, sinó també amb les paraules..
la paraula adequada en el moment precís
pot provocar un orgasme sentimental,
lluny dels "t'estimo" i els "no puc viure sense tu",
que resulten quecus en certes composicions..


prefereixo xiuxiuejar-te,
tot fent-te pessigolles amb la respiració,
que et vull mossegar l'orella..