27/11/07

el que ens queda per fer..















.. donde a otro diste el amor
que hoy yo te devolvería..

.. nada es más simple,
no hay otra norma:
nada se pierde,
todo se transforma..

26/11/07

(...) prou!

fer-se a la idea de l'aire que necessito per respirar es impossible,
i quan el reclamo, perquè m'és un dret fonamental, se'm respon que ja en tinc prou..
i m'enrabio amb l'interlocutor i amb mi mateixa per permetre que algú que m'envolta, encara no conegui els meus límits, inexistens..
l'espai, l'aire, el no lligam que necessito, va més enllà de poder viure la meva vida, sinó que consisteix en poder viure la meva vida en l'estat més pur dels meus somnis i les meves fites..
poder decidir que ara, que estic sola, és el moment de marxar, o de començar a tirar endavant aquella idea que arossego des de menuda, aquell somni que encara em fa plorar a les nits quan no se què fer amb la meva vida..

Potser ha arribat l'hora de acabar de desfer lligams, i tirar endavant tots els projectes, sortir d'aquest son, aquest estat etílic d'amor i felicitat, sincer, és cert, i ningú diu que desferse'n sigui el millor, ni sigui fàcil.. però mai m'he guiat per aquests conceptes..



però soc una cobarda, com el món n'és ple..

25/11/07

estimar..

.. i no escriure el teu nom, amb el dit, en la pols de l'oblit..

20/11/07

migdiada sota el far..















en les hores de cotxe,
en aquelles rutes de copilot
entre carreteretes arran de platja

trobo sovint moltes de les respostes..

19/11/07

jo, de cap per avall ..















vull retrobar-te, menuda,
construint somnis damunt l'arena blanca
de la teva platja d'estels..

Somrient, com sempre,
a l'espera del proper peto de l'aigua
al mullar-te els peus, calents,
anels de llibertat, de corre nous horitzons,
de viure, viure, viure i fer-ho enfora!!


però vull retrobar-te, menuda..

15/11/07

fora disfressa..!!

.. em conec la cara de circumstàncies,

la que poso quan tot el que em corre pel cap és íntim ..




la que poso ara, que no tinc res a dir, que no sé si del cabreig que porto a sobre se'm han engolit les paraules o bé estic intentant pair-ho tot de la millor manera possible..

la que poso ara, que penso que fa dies que només explico penes a qui més m'estimo, com faig sempre, tot i ser concient que es el que els acaba apartant del meu costat..

la que faig ara, que el cansament de matinar agreujat al mil per mil per la pressió en la que m'obligo a viure aquests últims dies, em tanca els ulls i m'enboira la vista..

la que faig ara, que sembla que ploro, però no tinc llagrimes per deixar caure galtes avall..

la que faig ara, que se'm parla i no escolto, vaja, no vull sentir..

la que faig ara, que vull veure i no deixar-me veure ..

la que faig ara, que m'enfonsaria braços avall, que desapareixeria dins el pit d'algú que m'estrenyes amb prou força, com per treure'm la cara de circumstàncies, i tot el que l'acompanya.. es clar que jo, seguiria explicant-li les penes, es clar!

5/11/07

.. el vent del nord..

avui estic sola..

em fascino de com van i venen els dies i de com n'arriba a ser de complicat l'humor humà,
bé potser generalitzo massa.. de com n'arriba a ser de complicat el meu humor..

em rebenta que els dies comencin bé, i acabin malament.. un dia pot començar malament, però mai! mai! pot acabar malament.. l'objectiu diari és ser feliç, no em conformo en viure, això ho fan els qui ja els hi està bé el món com està..
però no se què em passa cos endins, que fa temps que estic plena de coses brutes i dolentes..
de que no faig més que pensar malament, que com un corcó l'angoixa, el ressentiment, l'enveja i la ràbia se'm menjen la bondat que trec de cara enfora..
hi ha mil coses injustes al món, però ara em miro el melic, si, el meu i només meu.. i és que em sembla injust el que se'm està fent.. un buit com si mai hagues mogut ni un sol dit per ningú, com si hagues sigut una més, com si mai hagues estirat a qualsevol de sota el pou per fer-li tocar els nuvols amb un no res.. tot i haver d'anular les mil coses que en altres temps m'ocupaven l'agenda, sempre era on se'm necessitava.. i aquest és el meu error.. no haver sapigut dir mai que no..

enrabiada.. prefereixo no ser concient al món, habitar en un son constant en un mon parel·lel al real, on vosaltres, mai hi sereu benvingudes, per cruels i males amigues..


necessito treure'm tota aquesta merda de dins..
i ara visc en un extremat egoisme, gens propi de mi..