28/12/08
















Desde ahora mismo y aquí
hacia donde quiera que estés,
parte de mi alma
parte a tu encuentro.
Sabes que te llevo dentro mío
igual que yo sé que tu me llevas dentro.

Se trata de un leve pulsar
que se abre camino hacia tí
cruzando las estaciones, constelaciones,
los momentos.
Digo que esta vida es llevadera
sólo porque sientes tú
lo que yo siento.

Donde tu estás
yo tengo el Norte,
y no hay nada como tu amor
como medio de transporte.

En este instante,
precisamente,
más canto y más te tengo yo
presente,
más te tengo yo presente.

27/10/08

li cal un nom..


perquè només ella ens permet aquests moments,
en que entre carretera i carretera, s'atura el món..

29/6/08

"no es meva la furgo...pero en pere... no crec k tingui cap problema en donar-te una volta!!!

jo en tinc una...bastant diferent..d'un altre rotllo...pero si t'esperes...jo vull comprar-ne una!!! i cada cop en tinc mes ganes!!!

ale un petonas!!!"


sobta trobar-me missatges així, escrits encara no fa ni un any..
qui ens havia de dir aleshores, que fariem junts realitat aquest somni?
i molts d'altres!

28/4/08

.. d'un dia qualsevol..

Pretenc ser, més enllà dels tòpics, un reflex de sentiments.

Però el primer tòpic que em caldria trencar, i ja no he fet,

és el d’haver vingut a parar a les teves mans un dia com avui.

Així que te’n pots esperar qualsevol cosa de mi,

quelcom em fa pensar que sóc un projecte d’algú

que vol dir masses coses,

i no té massa clar com fer-ho.

I ha buscat en les paraules d’altres,

els professionals dels sentiments per escrit,

el més semblant a tot allò que vol transmetre al lector.

Reviu amb cada un dels mots,

el que creguis que qui m’ha escrit et volia fer reviure

i troba l’empenta per seguir endavant

a tot allò que et revifi un xic de llum,

cada vers, tot i no surtir del cor que ara et parla,

ha estat triat curosa i minuciosament,

pensant en tot allò que representes,

en tot allò que dones vida,

pensant en tu.

Se’t estima, perquè estimes,

i se’t entrega tot, perquè ho dones tot.

Fes el cor fort, una vegada més,

i creu en tot el que heu construit fins ara,

però sobretot creu en tot el que podeu construir

a partir d’ara!

No et sentis lligat,

viu de la llibertat que et permet aquest amor,

i del coratge que desperta sentir-se estimat,

i aprofita-ho per tirar endavant aquells somnis

que mai havies cregut posibles.

Perquè ara, son un xic més a prop.

25/3/08

.. amb la primavera no en tinc prou!















ens vam donar poc més d'unes hores de vida junts,
i sense ni tant sols ser-ne concients, i això és bo, ens hi ha arribat la primavera..
i ja no m'empasso les paraules,
quan necessito dir-te que t'estimo,
i ja no em faig l'orni quan parlem de futur,
perquè la confiança ens és cada vegada més a l'abast,
malgrat aquesta por que li tenim els dos..

convivim en un camí ple d'entrebancs, pedres mal posades i sotracs,
però ara tenim una retro per arreclar-lo mica en mica i sense pressa, però s'ha de fer..
t'hi apuntes?

25/2/08

de tot cor..















t'ho diré oberta de bat a bat,
i com acostumo a fer en aquest racó secret
que compartim lluny enllà dels xafarders,
morbosos de mots buits,
de sentiments forasters,
i d'històries d'amor alienes,
t'ho diré amb paraules fàcils, dòcils, tendres..
amb paraules amb un trajecte clar i precís,
i si no arriben a bon port, no seràn sentides,
que no escoltades..
vull que vagin directes, del meu pit al teu,
i tot i la distància, les sentis com si em tinguessis aferrada, com fas sovint,
i et travessin, amb la força amb la que han estat dites, pell i musculs,
per arribar allí on seràn compreses,
allí on parlen el mateix idioma amb el que han estat dites..

22/2/08

.. claustrofòbia oberta

últimament que sembla que el món ja ha sobrepassat el límit de velocitat al qual estic disposada a seguir-lo, i ja vaig per costum un o dos temps enrere, i ho porto més que bé..

últimament, si, des de fa uns quants mesos, les fotos del passat han canviat de color..
han deixat de ser simplement fotos, per a ser la prova evident del que era la meva vida fins fa quatre dies.. un corral de cabres.. un cercle viciós.. un emmirallament de la perfecció.. els qui es queden, ho fan des de sempre i per sempre.. passi el que passi..

sóc, i ho se, reàcia a tot allò que dura massa, que s'allarga..
i els qui em coneixen (de debo) ho saben, i m'adverteixen..
i no puc fer altra cosa, que lluitar amb cada nou projecte, perquè aquell sigui el definitiu, perquè no arribi, per molt enllà que sigui, el dia en que digui prou per necessitar un "canvi d'aires"..

perquè navego constantment entre els meus canvis de plans sobtats, i ser una maniàtica de la previsió.. i es quelcom que m'enervioseix fins al punt d'esgotar-me..

i no hi puc fer res.. res més que intentar-ho, i tornar-ho a intentar..