.. claustrofòbia oberta

últimament que sembla que el món ja ha sobrepassat el límit de velocitat al qual estic disposada a seguir-lo, i ja vaig per costum un o dos temps enrere, i ho porto més que bé..

últimament, si, des de fa uns quants mesos, les fotos del passat han canviat de color..
han deixat de ser simplement fotos, per a ser la prova evident del que era la meva vida fins fa quatre dies.. un corral de cabres.. un cercle viciós.. un emmirallament de la perfecció.. els qui es queden, ho fan des de sempre i per sempre.. passi el que passi..

sóc, i ho se, reàcia a tot allò que dura massa, que s'allarga..
i els qui em coneixen (de debo) ho saben, i m'adverteixen..
i no puc fer altra cosa, que lluitar amb cada nou projecte, perquè aquell sigui el definitiu, perquè no arribi, per molt enllà que sigui, el dia en que digui prou per necessitar un "canvi d'aires"..

perquè navego constantment entre els meus canvis de plans sobtats, i ser una maniàtica de la previsió.. i es quelcom que m'enervioseix fins al punt d'esgotar-me..

i no hi puc fer res.. res més que intentar-ho, i tornar-ho a intentar..