ens vam donar poc més d'unes hores de vida junts,
i sense ni tant sols ser-ne concients, i això és bo, ens hi ha arribat la primavera..
i ja no m'empasso les paraules,
quan necessito dir-te que t'estimo,
i ja no em faig l'orni quan parlem de futur,
perquè la confiança ens és cada vegada més a l'abast,
malgrat aquesta por que li tenim els dos..
convivim en un camí ple d'entrebancs, pedres mal posades i sotracs,
però ara tenim una retro per arreclar-lo mica en mica i sense pressa, però s'ha de fer..
t'hi apuntes?
