a l'aire!

.. i ara, m'agradaria xiuxiuejar-te a cau d'orella,
que et trobaré a faltar..

parlar-te..

sé que ho esperes,
i enervioseixo escrivint aquestes paraules,
sabent-les escrites per tu,
i emmudeixo, amb la boca a vessar de coses per dir-te
i perquè no? petons per fer-te, també.

em reservo tot allò desinteresant que podria parlar,
per la propera trobada, si es que esdevé,
i el que et seria interesant de saber, m'ho callo,
per reservada,
o per por a parlar massa..
.. i espantar-nos.




avui, parlo de tu ..

amunt! amunt!

que no em passa res d'estrany,
que no li passi a una estrella llunyana..!!




.. destino felicidad!

volaaant!

.. plantar cara a la vida!!

sembla que es dia de començar-ho tot..
i jo tot just acabo l'últim projecte que tenia entre mans, i em quedo sense fita..

Avans de marcar un nou objectiu, i embarcar-me en les il·lusions i desil·lusions que això suposa, els plors i somriures que acostumo a deixar anar quan aconsegueixo o no allò que vull, avans de tot això, faig un passeig mental per l'estiu del 2007.. un estiu productiu pel que fa a la meva persona.. he fet un canvi brutal de rumb!

Ja n'hi havia prou de xerrar per xerrar.. de la filosofia "la vida son dos dies" en surten dues classes de persones..
les que ho creuen i les que ho viuen!
i he passat de creure-ho, a viure-ho!

.. avui si, avui t'estimo!

un dia mentres em tenia en una d'aquestes abraçades seves, eternes, en que s'adorm i es desperta, i m'allarga la mà fins un xic més avall de la panxa, per despertant-me també a mi, encara que jo, sempre ho estic de desperta.. un dia d'aquests, em va dir, que potser m'estimava..

i jo, que aquestes coses em fan por, li vaig replicar molt seriosament alegant que no teniem res a veure, que allò que deia que li semblava sentir, no tenia ni cap ni peus..
i va desestrenyer un xic els braços i amb un posat serios va dir "però.. els pols s'atrauen"
i ho va dir dubtant, tot i que dissimulava, com avergonyit de sentir-se dir quelcom tant vulgar..
i jo no en vaig fer cas, perquè igual que ell, sabia que allò, era una frase fàcil..


m'atraveixo a dir, que me'l estimo igual que aquell dia, perquè els pols, els pols s'atrauen i punt..



i parlo d'amor, però sobretot, avui parlo d'amistat..
i de necessitar-te, igual que ahir..

Fer-ho fàcil!

És abraçar-te, i veure't somriure!

m'agradaria poder-te fer somriure cada dia ..
potser, perquè necessito abraçar-te cada dia ..

i no parlo d'amor, parlo d'abraçades..