la bona companyia

visc, ara per ara, en una solitud estranya, que em fa sentir bé, lliure..
No donu el cent per cent en tot allò que faig, sinó el percentatge que em ve de gust..
partint, és clar, de la base que ho faig només si em ve de gust..

Sobre això, predicava últimament que fent el que volies no podies ser feliç, perquè els del teu voltant no ho eren, i si ells no son feliços, dificílment tu ho podies ser..


me'n adono, però, que les coses no son sempre així, i a vegades els del teu voltant no et fan feliç, i entres en un peix enorme(!!) que es mossega la cua, i quan portes temps i temps donant voltes i voltes i més voltes.. un dia, te'n adones: Fas un salt, i en surts....!!


... oooh! quin gustassu! quin descans!
i estàs sola, però a gust amb tu mateixa..
i et sents valenta, de correr, durant una petita temporada,
sola per la vida..!!

.. tot explota, pel cap o per la pota..

anys enrere vaig escriure en un regal..
"Quan res convida a tirar endavant
encenc el motor de la memòria
i en surgeix l'espurna de l'amistat,
aquella que dóna corda al rellotge de la vida
perquè el temps segueixi corrent"



és curios com canvien els valors amb el temps..
avui, no en donaria ni cinc cèntims per l'amistat,
la vida corre si tu, i només tu, la fas correr..

apuju un xic el grau d'intensitat al que vull viure ara per ara, i hi ha dissonància amb l'entorn, no ho accepta..
m'ho penso i ho valoru..
retorno a l'antic ritme o canvio d'entorn? Fa molt temps que visc així, a la merda l'entorn!


i hi firmava atentament: "Pagesa"
però, eren altres temps..
i l'on anava i el d'on venia no li importava a ningú més que a mi..