la bona companyia

visc, ara per ara, en una solitud estranya, que em fa sentir bé, lliure..
No donu el cent per cent en tot allò que faig, sinó el percentatge que em ve de gust..
partint, és clar, de la base que ho faig només si em ve de gust..

Sobre això, predicava últimament que fent el que volies no podies ser feliç, perquè els del teu voltant no ho eren, i si ells no son feliços, dificílment tu ho podies ser..


me'n adono, però, que les coses no son sempre així, i a vegades els del teu voltant no et fan feliç, i entres en un peix enorme(!!) que es mossega la cua, i quan portes temps i temps donant voltes i voltes i més voltes.. un dia, te'n adones: Fas un salt, i en surts....!!


... oooh! quin gustassu! quin descans!
i estàs sola, però a gust amb tu mateixa..
i et sents valenta, de correr, durant una petita temporada,
sola per la vida..!!