.. avui si, avui t'estimo!

un dia mentres em tenia en una d'aquestes abraçades seves, eternes, en que s'adorm i es desperta, i m'allarga la mà fins un xic més avall de la panxa, per despertant-me també a mi, encara que jo, sempre ho estic de desperta.. un dia d'aquests, em va dir, que potser m'estimava..

i jo, que aquestes coses em fan por, li vaig replicar molt seriosament alegant que no teniem res a veure, que allò que deia que li semblava sentir, no tenia ni cap ni peus..
i va desestrenyer un xic els braços i amb un posat serios va dir "però.. els pols s'atrauen"
i ho va dir dubtant, tot i que dissimulava, com avergonyit de sentir-se dir quelcom tant vulgar..
i jo no en vaig fer cas, perquè igual que ell, sabia que allò, era una frase fàcil..


m'atraveixo a dir, que me'l estimo igual que aquell dia, perquè els pols, els pols s'atrauen i punt..



i parlo d'amor, però sobretot, avui parlo d'amistat..
i de necessitar-te, igual que ahir..