poemes inútils..

quan perds el temps per a tu mateix, t'enfades..
i la reflexió final sempre és un "he de fer coses!"

quan perds el temps per altres, t'enfades, et desepciones, t'entristeixes..
i sempre acabo pensant "no faré mai més res!"




potser un xic massa desepcionada, com sempre, a l'espera de que em valorin una mica menys en les coses quotidianes, i més en les que no ho son, i em suposen un esforç extra..
com hauria de ser, no?

sempre he demanat massa en aquest aspecte..
suposo que acabaré el post amb un..
no faré mai més res..