t'ho diré oberta de bat a bat,
i com acostumo a fer en aquest racó secret
que compartim lluny enllà dels xafarders,
morbosos de mots buits,
de sentiments forasters,
i d'històries d'amor alienes,
t'ho diré amb paraules fàcils, dòcils, tendres..
amb paraules amb un trajecte clar i precís,
i si no arriben a bon port, no seràn sentides,
que no escoltades..
vull que vagin directes, del meu pit al teu,
i tot i la distància, les sentis com si em tinguessis aferrada, com fas sovint,
i et travessin, amb la força amb la que han estat dites, pell i musculs,
per arribar allí on seràn compreses,
allí on parlen el mateix idioma amb el que han estat dites..
No hay comentarios:
Publicar un comentario