de quan començo a renegar-li de com va el món, i m'abraça i em diu aquell
"va Helena, que ho fas molt bé!"..
mai sé exactament a què es refereix, però millor,
així cada vegada ho aplico a allò que a mi em sembla..
diuen que redera d'un gran home, hi ha una gran dona..
bé, a casa sempre s'ha tingut molt clar que al costat de la gran família que som, hi ha la mare..
la que quan tornem de fer espectacles, ens té el dinar a punt, la que quan falta una hora per estrenar, i has perdut la peça clau del teu vestuari sap perfectament on la vas deixar l'última vegada que vas arribar, la que quan tot s'ensorra, et sap dir aquelles quatre paraules sense importància a simple vista, però pel sol fet de sortir dels seus llavis prenen tot el sentit del món, encara que des d'un bon principi et deixes clar que allò no podia anar bé..
No hay comentarios:
Publicar un comentario