.. potser aquell dia ja estava més sola que mai, tot i l'escrit de l'andemà..
potser només era un últim intent per part meva de recuperar el que erem, i ells ni tant sols se'n havien adonat de que perillava..
si, si.. més sola que mai.. i encara m'encaparro a fer-me mal, a pensar-hi, a rebuscar en carpetes i carpetes les fotos d'aquella escapada a..
i a pensar com me'ls vaig arribar a estimar..
i sona, curiosament, Habeas, Distancia..
.. busco a mi alrededor, i no encuentro nada,
no veo nada, que no sea esta distancia..
No hay comentarios:
Publicar un comentario