ser dos..

pensar primer en jo i després en ell, per sistema..

començar a viure sense pors aquesta confiança,
creure-hi més enllà d'aquest minut, fer plans, fer plans..
fer, plans..

parlar, parlar i entendre, i escoltar,
i voler entendre, i saber escoltar,
i saber el què et dic, i el perquè t'ho dic, i el quan t'ho dic..
i el què em dius, i el perquè m'ho dius, i el quan m'ho dius..

.. per viure cadascú la seva vida com vol,
amb l'harmonia que reclama ser dos,
compartint una història més enllà del no res,
a prop del casibé tot el què ens ofereix la situació,
sense saber massa bé què donar..

cedint a la por a cada topada, per no ser compresa,
per no ser estimada com el cos reclama,
cedint convençuda de fer-ho cada vegada més bé,
sobretot lluny de la por de la dependència,
segura de no caure-hi mai, perquè sóc com sóc:

dependent, si, però de la meva llibertat..