al món..

avui cridaria al món totes les veritats,
cridaria al món que ja en tinc prou,
confessaria que estic cansadíssima d'enganyar, de fer creure, de donar explicacions..
que estic esgotada de no confiar,
admetria que estic perduda, que no se on vaig, i ara me'n adono, que ni tant sols sé d'on vinc,
cridaria al món, acceptant la realitat més pura, el tocar de peus a terra, tenint clar el que realment és cert, i el que no deixa de ser quelcom temporal, que no per això més incert, però si, menys estable..

cridaria plorant al món, que no s'aturi, no en vull pas baixar, jo..
cridaria el món, cridaria, cridaria, cridaria plorant..
que els records em fan mal, el present em neguiteja, i el futur m'és tant incert que em dificulta fins i tot l'ara i aquí..