Pretenc ser, més enllà dels tòpics, un reflex de sentiments.
Però el primer tòpic que em caldria trencar, i ja no he fet,
és el d’haver vingut a parar a les teves mans un dia com avui.
Així que te’n pots esperar qualsevol cosa de mi,
quelcom em fa pensar que sóc un projecte d’algú
que vol dir masses coses,
i no té massa clar com fer-ho.
I ha buscat en les paraules d’altres,
els professionals dels sentiments per escrit,
el més semblant a tot allò que vol transmetre al lector.
Reviu amb cada un dels mots,
el que creguis que qui m’ha escrit et volia fer reviure
i troba l’empenta per seguir endavant
a tot allò que et revifi un xic de llum,
cada vers, tot i no surtir del cor que ara et parla,
ha estat triat curosa i minuciosament,
pensant en tot allò que representes,
en tot allò que dones vida,
pensant en tu.
Se’t estima, perquè estimes,
i se’t entrega tot, perquè ho dones tot.
Fes el cor fort, una vegada més,
i creu en tot el que heu construit fins ara,
però sobretot creu en tot el que podeu construir
a partir d’ara!
No et sentis lligat,
viu de la llibertat que et permet aquest amor,
i del coratge que desperta sentir-se estimat,
i aprofita-ho per tirar endavant aquells somnis
que mai havies cregut posibles.
Perquè ara, son un xic més a prop.
