a l'aire!

.. i ara, m'agradaria xiuxiuejar-te a cau d'orella,
que et trobaré a faltar..

parlar-te..

sé que ho esperes,
i enervioseixo escrivint aquestes paraules,
sabent-les escrites per tu,
i emmudeixo, amb la boca a vessar de coses per dir-te
i perquè no? petons per fer-te, també.

em reservo tot allò desinteresant que podria parlar,
per la propera trobada, si es que esdevé,
i el que et seria interesant de saber, m'ho callo,
per reservada,
o per por a parlar massa..
.. i espantar-nos.




avui, parlo de tu ..

amunt! amunt!

que no em passa res d'estrany,
que no li passi a una estrella llunyana..!!




.. destino felicidad!

volaaant!

.. plantar cara a la vida!!

sembla que es dia de començar-ho tot..
i jo tot just acabo l'últim projecte que tenia entre mans, i em quedo sense fita..

Avans de marcar un nou objectiu, i embarcar-me en les il·lusions i desil·lusions que això suposa, els plors i somriures que acostumo a deixar anar quan aconsegueixo o no allò que vull, avans de tot això, faig un passeig mental per l'estiu del 2007.. un estiu productiu pel que fa a la meva persona.. he fet un canvi brutal de rumb!

Ja n'hi havia prou de xerrar per xerrar.. de la filosofia "la vida son dos dies" en surten dues classes de persones..
les que ho creuen i les que ho viuen!
i he passat de creure-ho, a viure-ho!

.. avui si, avui t'estimo!

un dia mentres em tenia en una d'aquestes abraçades seves, eternes, en que s'adorm i es desperta, i m'allarga la mà fins un xic més avall de la panxa, per despertant-me també a mi, encara que jo, sempre ho estic de desperta.. un dia d'aquests, em va dir, que potser m'estimava..

i jo, que aquestes coses em fan por, li vaig replicar molt seriosament alegant que no teniem res a veure, que allò que deia que li semblava sentir, no tenia ni cap ni peus..
i va desestrenyer un xic els braços i amb un posat serios va dir "però.. els pols s'atrauen"
i ho va dir dubtant, tot i que dissimulava, com avergonyit de sentir-se dir quelcom tant vulgar..
i jo no en vaig fer cas, perquè igual que ell, sabia que allò, era una frase fàcil..


m'atraveixo a dir, que me'l estimo igual que aquell dia, perquè els pols, els pols s'atrauen i punt..



i parlo d'amor, però sobretot, avui parlo d'amistat..
i de necessitar-te, igual que ahir..

Fer-ho fàcil!

És abraçar-te, i veure't somriure!

m'agradaria poder-te fer somriure cada dia ..
potser, perquè necessito abraçar-te cada dia ..

i no parlo d'amor, parlo d'abraçades..

la bona companyia

visc, ara per ara, en una solitud estranya, que em fa sentir bé, lliure..
No donu el cent per cent en tot allò que faig, sinó el percentatge que em ve de gust..
partint, és clar, de la base que ho faig només si em ve de gust..

Sobre això, predicava últimament que fent el que volies no podies ser feliç, perquè els del teu voltant no ho eren, i si ells no son feliços, dificílment tu ho podies ser..


me'n adono, però, que les coses no son sempre així, i a vegades els del teu voltant no et fan feliç, i entres en un peix enorme(!!) que es mossega la cua, i quan portes temps i temps donant voltes i voltes i més voltes.. un dia, te'n adones: Fas un salt, i en surts....!!


... oooh! quin gustassu! quin descans!
i estàs sola, però a gust amb tu mateixa..
i et sents valenta, de correr, durant una petita temporada,
sola per la vida..!!