.. el vent del nord..

avui estic sola..

em fascino de com van i venen els dies i de com n'arriba a ser de complicat l'humor humà,
bé potser generalitzo massa.. de com n'arriba a ser de complicat el meu humor..

em rebenta que els dies comencin bé, i acabin malament.. un dia pot començar malament, però mai! mai! pot acabar malament.. l'objectiu diari és ser feliç, no em conformo en viure, això ho fan els qui ja els hi està bé el món com està..
però no se què em passa cos endins, que fa temps que estic plena de coses brutes i dolentes..
de que no faig més que pensar malament, que com un corcó l'angoixa, el ressentiment, l'enveja i la ràbia se'm menjen la bondat que trec de cara enfora..
hi ha mil coses injustes al món, però ara em miro el melic, si, el meu i només meu.. i és que em sembla injust el que se'm està fent.. un buit com si mai hagues mogut ni un sol dit per ningú, com si hagues sigut una més, com si mai hagues estirat a qualsevol de sota el pou per fer-li tocar els nuvols amb un no res.. tot i haver d'anular les mil coses que en altres temps m'ocupaven l'agenda, sempre era on se'm necessitava.. i aquest és el meu error.. no haver sapigut dir mai que no..

enrabiada.. prefereixo no ser concient al món, habitar en un son constant en un mon parel·lel al real, on vosaltres, mai hi sereu benvingudes, per cruels i males amigues..


necessito treure'm tota aquesta merda de dins..
i ara visc en un extremat egoisme, gens propi de mi..

lavall said on 10/29/07 22:08 PM ...

ja veurem qui corre primer..

però no callis res del que sentis,
o ens acabarem fent mal de debo..

amb confiança ..

.. defuig de tot allò carinyos que et digui,
així ens assegurarem de ser sempre ben lluny de l'amor..

.. et vull mossegar l'orella!

De xica era esquerpa de mena,
de les que pensava que els petons eren cosa de iaies,
i les abraçades una apretada de mans de noies ..

no es cap secret que som reacis a tot allò que se'ns imposa,
i sempre hi ha els qui a més a més, som reacis a tot allò que es fa per costum.
Les mil vegades que haguessim engegat a corre quan ens deien:
"va, demana-li perdo, i fes-li una abraçada i un peto!"

D'un temps ençà estic amorosa..
des que algun dia, me'n vaig adonar que ja ningú m'abraçava,
i que els únics petons que rebia eren de la gent que no coneixia
i que no sabien que no n'era partidaria de les carantoines gratuites..

i vaig canviar per complet la meva forma d'actuar,
ja no amb el tacte, sinó també amb les paraules..
la paraula adequada en el moment precís
pot provocar un orgasme sentimental,
lluny dels "t'estimo" i els "no puc viure sense tu",
que resulten quecus en certes composicions..


prefereixo xiuxiuejar-te,
tot fent-te pessigolles amb la respiració,
que et vull mossegar l'orella..

.. si vens ..

sobre les teules brunes ..

i deixar de jugar amb els mots, i arribar a les mans..

.. amb peus de plom!

m'escanya caminar amb peus de plom,
perquè a l'hora d'aixecar el vol, m'és impossible enlairar-me..

i sóc ocell de vol a alta alçada,
sense intencions de canviar.

.. a l'aire, altre pic!

.. hi ha coses essencials,
i coses que sencillament et fan més feliç..


i no son comparables..

podent viure sense allò que et fa feliç,
no puc guanyar la falta del que m'és essencial..






i tinc la mala costum de destil·lar de la meva vida cosetes que no em calen,
perquè no em son essencials, per por a que algun dia passin a ser-ho..


i li parlo a l'aire, que sense ell no puc viure,
i a tot aquell que li calgui saber què em corre pel cap,
i mai deixo anar per por a no ser compresa..