potserjaéshoradeparlar!

.. aunque ahora no viene a cuento..

denotenirgaireresadir

perquèavegadeslescosesvancomvan,ipermésque
t'escarrasisafer-hobéetscometspermoltqueetfoti..
emfaigporsentint-meparlar,veurequesócincapaçdecallar-me
aquelltòsecidesagradablequehavegadesemsurtinprevisiblement..
sensedretaqueixa,amblafelicitatdecantó,itotvenint-medecara,
tincpoquescosesqueemvinguindegustexplicar,perquèaprofundiriamassa,
plorariaperquèfatempsquetincganesdeplorar,inovullqueningúhovegi..
esperaixòqueúltimamentnotincgaireresadir..

.. ets un sol!

i esclafir a riure..


jajajaja m'encantes!

.. de cap fred!

amunt i avall, i avall i amunt..
15 litres de gasolina diaria, gastats de mala gana..

avui ho vull tot per mi,
venen dies de no donar res,
ja em pasen aquestes coses..

i és quan perdo tot el que m'he guanyat acuradament amb setmanes, potser mesos i tot, de ser tolerant, pacient i atenta.. però mai se' m han perdonat les males èpoques..
potser perquè son realment insoportables, però deuen ser equivalents a les bones, suposo jo, que ho visc subjectivament, havent-me d'aguantar de bones i de males des de fa anys i panys, i el que em queda de vida, tancada a voltes claustrofòbicament en aquest cos massa pesant per volar i amb massa poc pes per tocar de peus a terra..
i tot i així visc, aguntant-me, a voltes callada escoltant-me i a voltes xerrant, sense fer-me ni cas..

demano, una vegada més, paciència, i sé que no em serà cedida, perquè mai ho ha estat.. es com si no estigues a la llista de coses que la gent m'ha de donar.. i amb els temps que corren avui en dia, ningú no deixa anar res que no li sigui estrictament manat, així doncs a falta de paciència a l'Helena se li diu "bon vent", i ella s'ho menja amb patates, com fa sempre..


enrabiada de valent..
casibé a prop del "tot m'és igual" tant poc propi de mi..

.. de Miquel Martí Pol

Cap temps imposa neguit o bé silenci,
estimar sempre es una opció de vida,
lliure, prudent i digne..

maneras..

.. anda ve y dile a tu corazón
que abra las puertas pa que entre yo.
Lo que pasa es que cuando te miro
tú no comprendes que me muestre..

al món..

avui cridaria al món totes les veritats,
cridaria al món que ja en tinc prou,
confessaria que estic cansadíssima d'enganyar, de fer creure, de donar explicacions..
que estic esgotada de no confiar,
admetria que estic perduda, que no se on vaig, i ara me'n adono, que ni tant sols sé d'on vinc,
cridaria al món, acceptant la realitat més pura, el tocar de peus a terra, tenint clar el que realment és cert, i el que no deixa de ser quelcom temporal, que no per això més incert, però si, menys estable..

cridaria plorant al món, que no s'aturi, no en vull pas baixar, jo..
cridaria el món, cridaria, cridaria, cridaria plorant..
que els records em fan mal, el present em neguiteja, i el futur m'és tant incert que em dificulta fins i tot l'ara i aquí..