poemes inútils..

quan perds el temps per a tu mateix, t'enfades..
i la reflexió final sempre és un "he de fer coses!"

quan perds el temps per altres, t'enfades, et desepciones, t'entristeixes..
i sempre acabo pensant "no faré mai més res!"




potser un xic massa desepcionada, com sempre, a l'espera de que em valorin una mica menys en les coses quotidianes, i més en les que no ho son, i em suposen un esforç extra..
com hauria de ser, no?

sempre he demanat massa en aquest aspecte..
suposo que acabaré el post amb un..
no faré mai més res..

potserjaéshoradeparlar!

.. aunque ahora no viene a cuento..

denotenirgaireresadir

perquèavegadeslescosesvancomvan,ipermésque
t'escarrasisafer-hobéetscometspermoltqueetfoti..
emfaigporsentint-meparlar,veurequesócincapaçdecallar-me
aquelltòsecidesagradablequehavegadesemsurtinprevisiblement..
sensedretaqueixa,amblafelicitatdecantó,itotvenint-medecara,
tincpoquescosesqueemvinguindegustexplicar,perquèaprofundiriamassa,
plorariaperquèfatempsquetincganesdeplorar,inovullqueningúhovegi..
esperaixòqueúltimamentnotincgaireresadir..

.. ets un sol!

i esclafir a riure..


jajajaja m'encantes!

.. de cap fred!

amunt i avall, i avall i amunt..
15 litres de gasolina diaria, gastats de mala gana..

avui ho vull tot per mi,
venen dies de no donar res,
ja em pasen aquestes coses..

i és quan perdo tot el que m'he guanyat acuradament amb setmanes, potser mesos i tot, de ser tolerant, pacient i atenta.. però mai se' m han perdonat les males èpoques..
potser perquè son realment insoportables, però deuen ser equivalents a les bones, suposo jo, que ho visc subjectivament, havent-me d'aguantar de bones i de males des de fa anys i panys, i el que em queda de vida, tancada a voltes claustrofòbicament en aquest cos massa pesant per volar i amb massa poc pes per tocar de peus a terra..
i tot i així visc, aguntant-me, a voltes callada escoltant-me i a voltes xerrant, sense fer-me ni cas..

demano, una vegada més, paciència, i sé que no em serà cedida, perquè mai ho ha estat.. es com si no estigues a la llista de coses que la gent m'ha de donar.. i amb els temps que corren avui en dia, ningú no deixa anar res que no li sigui estrictament manat, així doncs a falta de paciència a l'Helena se li diu "bon vent", i ella s'ho menja amb patates, com fa sempre..


enrabiada de valent..
casibé a prop del "tot m'és igual" tant poc propi de mi..

.. de Miquel Martí Pol

Cap temps imposa neguit o bé silenci,
estimar sempre es una opció de vida,
lliure, prudent i digne..

maneras..

.. anda ve y dile a tu corazón
que abra las puertas pa que entre yo.
Lo que pasa es que cuando te miro
tú no comprendes que me muestre..