.. aunque ahora no viene a cuento..
27/1/08
14/1/08
denotenirgaireresadir
perquèavegadeslescosesvancomvan,ipermésque
t'escarrasisafer-hobéetscometspermoltqueetfoti..
emfaigporsentint-meparlar,veurequesócincapaçdecallar-me
aquelltòsecidesagradablequehavegadesemsurtinprevisiblement..
sensedretaqueixa,amblafelicitatdecantó,itotvenint-medecara,
tincpoquescosesqueemvinguindegustexplicar,perquèaprofundiriamassa,
plorariaperquèfatempsquetincganesdeplorar,inovullqueningúhovegi..
esperaixòqueúltimamentnotincgaireresadir..
t'escarrasisafer-hobéetscometspermoltqueetfoti..
emfaigporsentint-meparlar,veurequesócincapaçdecallar-me
aquelltòsecidesagradablequehavegadesemsurtinprevisiblement..
sensedretaqueixa,amblafelicitatdecantó,itotvenint-medecara,
tincpoquescosesqueemvinguindegustexplicar,perquèaprofundiriamassa,
plorariaperquèfatempsquetincganesdeplorar,inovullqueningúhovegi..
esperaixòqueúltimamentnotincgaireresadir..
6/1/08
3/1/08
.. de cap fred!
amunt i avall, i avall i amunt..
15 litres de gasolina diaria, gastats de mala gana..
avui ho vull tot per mi,
venen dies de no donar res,
ja em pasen aquestes coses..
i és quan perdo tot el que m'he guanyat acuradament amb setmanes, potser mesos i tot, de ser tolerant, pacient i atenta.. però mai se' m han perdonat les males èpoques..
potser perquè son realment insoportables, però deuen ser equivalents a les bones, suposo jo, que ho visc subjectivament, havent-me d'aguantar de bones i de males des de fa anys i panys, i el que em queda de vida, tancada a voltes claustrofòbicament en aquest cos massa pesant per volar i amb massa poc pes per tocar de peus a terra..
i tot i així visc, aguntant-me, a voltes callada escoltant-me i a voltes xerrant, sense fer-me ni cas..
demano, una vegada més, paciència, i sé que no em serà cedida, perquè mai ho ha estat.. es com si no estigues a la llista de coses que la gent m'ha de donar.. i amb els temps que corren avui en dia, ningú no deixa anar res que no li sigui estrictament manat, així doncs a falta de paciència a l'Helena se li diu "bon vent", i ella s'ho menja amb patates, com fa sempre..
enrabiada de valent..
casibé a prop del "tot m'és igual" tant poc propi de mi..
Suscribirse a:
Entradas (Atom)